Andreu Coll i Cruells
L'Andreu Coll i Cruells és fill de l'Andreu de Cal Menut de Tona i la mare Ramona, filla de Cal Pastor d'Aiguafreda.
L'Andreu i la Ramona varen venir a viure a Centelles per suplir al seu germà a la carnisseria que havia obert l'any 1909.
L'Andreu és el tercer de quatre germans, la Carme, la Dominga, ell i el petit l'Antoni, (d'aquest hi ha la biografia en aquest bloc).
L'Andreu es va casar amb la Remei Cambras d'Ogassa l'any 1949. Varen tenis dos fills, l'Andrei i la Teressita.
Abans de la guerra anava a col.legi dels Hermanos, en acabar la guerra va anar a l'escola pública. Als 14 anys va plegar de l'escola i assiatia a conferències, junt amb el seu germà, amb els professors Miquel Bosch i Jover i Albert Mas.
Es va posar a treballar a la casa en la carnisseria, en el restaurant preperant els plats típics dels esmorzars. També criaven porcs, xais, conills, gallines... per la carnisseria. També menaven un camp. Quan va ser més gran va treballar en un escorxador, i hi tenia tantadestresa que s'hagués pogut presentar-se a un concurs d'escorxar xais.
Quan l'Andreu tenia 18 anys va anar al servei militar, però va aconseguir lliurar-s'en anant a treballar tres anys a les mines d'Ogassa.
Es va incorporar de nou a la família, però en aquest temps l'Andreu ja havia começát a escriure.
ESMORZARS DE CA L'ANDREU
Cal Andreu
Els esmorzars els varen començar a fer l'any 1923 i van durar 65 anys. El millor plat que feien eraa la xamfaina (sang i perdiu), era un dels millors. Els esmorzars de Cal Andreu varen tenir renom a tota la comarca.
Degut a l'activitat que portava l'andreu, va tenir problemes greus desalut i varen decidir deixar la carnisseria i continuar emb el restaurant. Varen ampliar el local que va fer que el restaurant encara agafés més força.
TEATRE
El Comte de Centelles
L'Andreu i la Conxita Bayó en "Una noia per casar.
També vafer teatre llegit, L'anunciació a Maria, dirigida per mossén Josep Esteve, un dels intel.lectual de més gran nivell del bisbat de Vic.
També va dirigir algunes obres com: Les vinyes del Priorat, El diari d'AnnaFrank, Berlin.......
LECTURES
Per posar alguns autors, Espronceda, Béquer, Garcilaso de la Vega, Góngora.... i de teatre, Maragall i Segarra
De poesia: Pere Vives i Sarri, Francesc Blanxer i Puig, Xavier Bru de Sala....
RÀDIO I TELEVISIÓ
Va col.laborar a Ràdio Vic, setmanalment hi recitava un poema. Aquí va ser on va recitar "El pessebre vivent d'Ogassa". Tots aquests recitals varen afavorir la iniciativa del programa "Espigolant". Mes tard va col.laborar a Ràdio Centelles, Ràdio Ripoll, Ràdio Molins de Rei, Ràdio Hospitalet de Llobregat, Ràdio Pista, Ràdio Estel, Catalunya Ràdio, Ràdio Figueres.
També feia recitals a Televisió Centelles, Televisió Moià, Televisió Sabadell i TVO, aquesta última va recitar el "Poema de Nadal" de Josep M. de Segarra amb la Josefina Pons de Moià. Aquest poema el varen recitar en diverses televisions de l'any 1988 fin l'any 1999.
CASSETTES, LLIBRES I MUNTATGES
1983 enregistra "La festa del pi". I "Pinzellada poètica", poemes de Joan Albert
Va fer el pròleg a diferents llibres: "Tal com raja".
Muntatges d'altres autors: "Esclata d'alba" de Josefina Pons i "Poemes de boira endins" de Pilar Cabot.
COVA DEL DRAC (1980)
Setmanalment, durant 7 a 8 anys, anava a sentir poesia a "La Cova del drec" a Barcelona, i d'aquesta manera va agafar coneixences i també hi participava recitant poesies fins a lligar-se fortament al grup de "Poesia Viva". A partit de 2001, va deixar d'anar-hi, diu per agafar-se una temporada sebàtica.
QUICARELL POÈTIC (1987 - 2001)
El Quicarell poètic a Cal Andreu
Quan l'Andreu tenia 61 anys, va començar aquest projecte que va durar 14 anys.
Les persones afeccionades a la poesia, es reunien cada últim diumenge de mes a l'antic restaurant "Ca l'Andreu". Hi havia més de 60 assistents cada mes.
Aquesta activitat es va acabar perquè lAndreu volia que es fes un relleu a la direcció del Quicarell, però donat que aquest grup havia arribat al màxim nivell de qualitat, dignitat i harmonia, varen creure que era millor deixar-ho.
Cal remarcar que aquest grup va tenir molta importància en el poble de Centelles, per això va ser molt trist notificar la seva dissolució.
JOCS FLORALS DE PERPINYÀ
L'any 1955 guanya el 1r. premi dels LXXII Jocs Floralas Ginesta d'Or de Perpinyà. I el 1998 el torna a guanyar.
Uns anys més endavant va tornar a col.laboar en aquestss Jocs Florals i va tenir set premis.
L'ùltim any qye hi va participar va tenir el Premi Rosselló dels Jocs Florals Ginesta d'Or.
EFEMÈRIDES
L'Andreu col.laborant en una Trobada de Puntaires
. Ha anat dos cops a recitar poesia a la presó Model de Barcelona.
. Ha col.laborat a recitar poesia a La Flama del Canigó
. El 15 de març de 19994 rep la insígnia d'honor de la Generalitat.
. Ha fet alguns recitals de poesia, al Centre d'Art Santa Mònica.
Com a mostra, posarem un poema que, tot i que fa molt temps que va escriure, és un dels seus preferits.
TRÍPTIC D'AMISTAT A UN XAI
Primer:
De tots el més petit,
comprat enmig dels altres,
l'atzar la vida et perdonà.
Va fer que t'escollís per companyia
i des d'aquell instant tots dos vam treballar.
Nou anys que t'has estat a casa,
nou anys que inconscientment m'has ajudat
a fer el camí de cada dia
per guanyar el pa com déu ens té manat.
Tot aquest temps no passa en va,
estreny lligams
i fins puc dir que t'he estimat.
Tu, sens dir una paraula,
el teu efecte, lleial i noble,
has demostrat.
Segon.
I t'he vengut, són coses de la vida,
que imposa a voltes allò que un no vol pas fer.
Tu encara que sé que no m'acuses,
et prego que em perdonis el mal que et pogués fer.
Ets noble amic,
Com no n'hi ha un altre,
et lliuro a mans d'un home despietaat.
El ganivet travessant-te lentament
no sabrà pas trencar una amistat.
Et prec perdó una altra vegada,
ja sé que no em tindràs rancor,
però el raig de sang que tu et prendrà la vida
a mi em prendrà un bocí del teu bon cor.
Tercer.
Et tinc amb mi.
Et tinc amb mi,
la teva esponjosa llana s'estén al capdevall del llit
i fins amb goig diria que s'aplana
quan me la miro ja estan mig adormit.
I quan l'escalfor d'ella s'encomana
quan a l'hivern jo tinc el peu glaçat,
fa que estiguem en companyia i espiritualment respira l'amistat.
No té perdut
i encara que no tens ànima alguna cosa viu de tu.
Dels ulls s'escapa una llàgrima, rellisca cara avall fins on ets tu.
.....................................................................
.....................................................................
